Des de Cal Rosal fins a Sant Quirze de Pedret, seguint el riu Llobregat i passat per tres túnels.
Aquest estiu va de descobrir els voltants de casa nostra, sempre mirem de marxar lluny i ens perdem coses increïbles que tenim a la vora.
I tot i que aquesta ruta ja l’havíem fet, i tornem perquè ens agrada molt. És fàcil, en un entorn preciós i amb zones accessibles al riu on la gosseta de l’Albert s’ho passa de conya.
La Via Verda del Llobregat comença a l’antiga colònia tèxtil de Cal Rosal i va resseguint el curs del Llobregat per l’antiga via del ferrocarril fins al pont de Pedret.
Just al costat del pont modern que travessa el Llobregat hi ha un pàrquing de terra per deixar el cotxe, i també és el punt on comença la ruta.
Ens posem en marxa!
Just a l’inici de la via, podem veure, uns edificis abandonats que formaven part de l’antiga colònia tèxtil de Cal Rosal.
La primera curiositat que ens trobem, o almenys a mi em resulta curiós, és passar per sota el viaducte de la C-16. Realment quan i passes amb cotxe no te n’adones del que hi ha a sota i de l’ho alt que és.
És una zona molt concorreguda, per la facilitat que té, et trobes molta gent corrent, amb bicicleta, famílies, avis…
A 1 km aproximadament del viaducte, hi ha un desviament a l’esquerra que es porta al riu. Un lloc per provar l’aigua glaçada del Llobregat.
Després de jugar una estona amb la Boira a l’aigua continuem el camí i arribem al primer túnel, el més curt. I a 200 metres arribem al segon túnel, el més llarg i il·luminat.
Quan érem més petits no hi havia il·luminació, i tot i que és necessari que hi hagi llum, era molt més divertit quan passaves a les fosques i no sabies que hi havia al teu davant.
L’entorn és molt verd, i el camí està ven conservat.
Aquest recorregut, és l’antiga via del ferrocarril Manresa-Berga-Guardiola o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga i Guardiola.
La zona de l’alt Llobregat vivia en una època de prosperitat a la segona meitat del segle XIX per la instal·lació de colònies de la indústria tèxtil i el creixement de la mineria a la conca carbonífera de Berga. Però la zona no disposava de bones comunicacions per al transport. El 1879 el diputat provincial per Gràcia Marià Puig i Valls va presentar el projecte d’un tramvia de vapor de Manresa a Berga. EL 1885, s’inaugura el ferrocarril de Manresa a Puig-reig, el 1887 es va obrir el tram entre Puig-reig i Olvan-Berga, i finalment el 1904 es va inaugurar el tram d’Olvan-Berga a Guardiola de Berguedà.
El 30 de juny de 1973 es va clausura la línia, i el Berguedà va deixar de tenir tren.
I arribem al tercer túnel.
Seguim 1 km més i arribem al Pont de Pedret. Just al costat del començament de pont hi ha un caminet per poder baixar fins al costat del riu i contemplar el pont des de baix. I si sou valent, banyeu-vos al Llobregat.
Nosaltres passem per sobre el pont i agafem el camí de l’esquerra cap a Sant Quirze de Pedret.
Hi ha dos camins per arribar-hi, i de fet ja hi ha un cartell que ho indica, el de l’esquerra que és més complicat però més curt i el de la dreta que és més planer però una mica més llarg.
Nosaltres pugem pel de l’esquerra, des d’on es pot veure la presa del Pantà de la Baells, i baixem pel de la dreta.
Arribem a Sant Quirze de Pedret.
Sant Quirze de Pedret presenta autèntics problemes pel que fa a la seva datació. Actualment tothom s’inclina a pensar que l’església correspon únicament a dues etapes constructives: l’obra preromànica del segle X (fruit d’una sola campanya i d’un únic projecte), i les modificacions romàniques de finals de segle XII.
Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis. A l’absis de la nau central es conserven part de la pintura preromànica.
Tornem cap al Pont de Pedret, aquest cop pel camí més fàcil, i tornem a resseguir tota la via fina a tornar a l’inici.
Una més feta, quina serà la pròxima?
Fotos: Laura Castilla
nar-hi nant 