Pont d’Orniu, Sant Vicenç d’Obiols, Font de les Monges, Salt de la Rompuda, molí de Bellús, llac de Graugés i Santa Maria d’Avià
Avui agafem el cotxe i anem a l’aventura. Investigant per Google maps, he vist que hi ha tres llocs que no n’havia sentit a parlar mai, així que anem a veure si els trobem.
Sortim de Berga direcció Cal Rosal, i la primera parada és el Pont d’Orniu. Es troba sobre el riu Llobregat, a la carretera que va cap a les piscines de Cal Rosal. Hi ha força lloc per aparcar i baixar a observar-lo.
Hi ha dos ponts d’Orniu, el vell i el nou.
El pont vell d’Orniu que antigament comunicava Berga amb la plana d’Osona per Prats de Lluçanès i sobretot per comunicar les dues ribes del Llobregat entre els municipis d’Olvan i d’Avià. Construït al segle XIV, va ser destruït durant la Guerra de Successió (1702 – 1714). Avui en dia només es conserven els dos extrems del pont.
I el pont nou d’Orniu, situat a 60 metres del vell, va ser construït el 1840. Utilitzat per poder arribar a Berga després que fos destruït l’altre en la guerra.
Tornem cap al cotxe i passem per sobre el pont nou, anant alerta, i seguim la carretera que trobem a la dreta. És força estreta i gran part no està asfaltada, però es passa bé amb un turisme.
No us ho he dit abans però aquesta ruta també és senzilla de fer a peu, són prop de 23 quilòmetres força planers. Es pot fer circular des de Cal Rosa, Berga o Avià tranquil·lament. Només s’ha de tenir temps i ganes de caminar, és una ruta maca.
I arribem a Sant Vicenç d’Obiols, una església preromànica construït sobre una plataforma de pedra sorrenca. A més de l’església també hi ha la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Tot construït directament sobre la roca natural.
Al voltant de l’església i especialment de la capçalera, es troba una extensa necròpoli de tombes excavades a la roca. Actualment totes les tombes es troben cobertes de terra, menys una, l’única oberta a tocar del mur oriental de la capçalera.
Existeix una tradició popular que creu que l’església de Sant Vicenç d’Obiols era en origen una mesquita, construïda pels musulmans.
Un cop hem voltat tota l’església i les seves vistes, seguim camí per la carretera que passa just pel costat de l’edifici. Passats uns 3 quilometres, deixem el cotxe a la carretera, en alguna zona ample per no molesta altres cotxes o tractors que hi passin i anem a buscar la Font de les Monges i el Salt de la Rompuda.
He de dir que a nosaltres ens va costa trobar, no està indiciat i hi havia diferents camins possibles. Però després d’agafar uns quants camins erronis, l’encetem!
Us deixo la ruta a Wikiloc, des del punt on s’agafa el camí, per anar a la Font de les Monges i el Salt de la Rompuda.
Per anar a la Font de les Monges seguim el carrer a l’esquerra, resseguint la riera de Graugés.
L’entorn per anar fins a la Font de les Monges em va encantar! Molt verd, amb un petit túnel fet amb les branques dels arbres.
La desil·lusió va arribar al trobar la font… el lloc és maco i curiós, però no baixava res d’aigua. I pel que semblava feia temps que no n’havia baixat.
Desfem el camí fins a l’inici i el continuem aquest cop, cap a la dreta.
Hi ha uns 120 metres, hi ha el Salt de la Rompuda. Tal com ens va passar amb la Font de les Monges, feia dies que no havia plogut i baixava poca aigua. Segurament quan baixa més aigua, millora.
Tornem cap al cotxe i la pròxima parada es troba a 1,3 quilòmetres, aproximadament, al Molí de Bellús.
Nosaltres vam deixar el cotxe al costat del paller de la casa, mirant sempre de no molestar. Seguim la carretera i passem per un petit pont de ciment per no mullar-te els peus amb l’aigua que baixa de la Riera de Graugés.
I aquí bé la part complicada, realment no hi ha un camí clar per baixar fins al salt d’aigua, nosaltres vam baixar per aquí:
I quan ets a baix, realment val la pena. És un petit racó, que sembla aïllat del món, i quan baixar més aigua, encara deu ser millor. Les persones que viuen a la casa que hi ha al costat tenen molta sort.
Marxant d’aquí nosaltres vam anar directament cap a Santa Maria d’Avià, passant pel costat del Llac de Graugés, si teniu temps, podeu fer la volta el llac i agafar forces al bar de Cal Garretà.
I arribem a l’última parada d’avui, Santa Maria d’Avià. Una església romànica situada a la població d’Avià, protegida com a bé cultural d’interès local.
Va ser construïda a mitjans del segle XII. L’església de Santa Maria va ser parròquia fins al 1312, i posteriorment vas ser absorbida per la parròquia de Sant Martí i va passar a formar part del monestir de Sant Llorenç prop Bagà a 1 km de Guardiola de Berguedà.
Durant la Guerra Civil va ser destruïda i el 1973 va ser restaurada i reoberta al culte.
El sol ja s’amaga i la gana comença a arribar, tornem cap a casa, que demà serà un altre dia!
M’agradaria poder conèixer les vostres opinions i consells, així que sentiu-vos lliures de posar el que vulgueu als comentaris. M’ajudaran a poder millorar el blog i que sigui molt més interessant per tothom!
Foto: Laura Castilla
nar-hi nant 