Un tomb per Osona

Excursió a La Foradada de Cantonigròs, i descobrim Puig-agut i el Santuari de Bellmunt

Després d’haver vist diferents cops el Santuari de Puig-agut per Instagram, ens van fer agafar ganes d’anar a veure aquesta petita església. I aprofitant el bon dia, anar fins a La Foradada i així caminem una miqueta.

Sortim de Berga direcció a Cantonigròs i en arribar al poble anem cap al camp de futbol, inici de la ruta i on hi ha un pàrquing força gran on podem deixar el cotxe.

En la ruta de Google maps hi ha la localització del pàrquing. És molt fàcil de trobar.

Un cop el cotxe ben aparcat i tot a punt, comencem el camí cap al salt d’aigua de La Foradada. Aquest camí s’agafa just a l’esquerra d’aquest pàrquing. 

Actualització: Gràcies a la informació aportada als comentaris, durant aquest 2019 per poder accedir al camí a la Foradada des del camp de futbol, cal pagar una petita aportació pel manteniment del camí.

No té pèrdua, tota la ruta està ben indicada i si no només cal seguir la quantitat de gent que hi ha. Nosaltres hi hem anat un parell de cops i si fa bon dia… gairebé no es passa. Pel meu gust massa concorregut, però quan arribes al salt entens per què.

La ruta és aproximadament d’un quilòmetre, l’anada és senzilla… fa baixada, la tornada ja és un pèl més feixuga. En general és fàcil per anar amb nens, tot i que al final del camí s’ha d’anar una mica alerta, ja que el camí està una mica desgastat per l’aigua.

I arribem a La Foradada!

Si hi aneu després d’uns quants dies de pluja millor, ja que com més aigua baixa més maco és. 

Si sou atrevits, podeu travessar el riu per sobre les pedres i donant la volta a la gran pedra de la cascada, s’arriba al forat que dona nom a aquest salt. I des d’aquí s’arribar a sota la cascada.

Les grans parets de pedra, la roca foradada i el salt d’aigua, fan d’aquest racó un lloc meravellós!

Tornant cap amunt, hi ha un desviament on surt a un petit «balcó» des d’on es veu el salt d’aigua des de dalt.

Dinem amb les vistes de La Foradada i tornem cap al cotxe.

Dinem amb les vistes de la Foradada i després de donar una vol per Cantonigròs, agafem el cotxe i ens dirigim direcció Manlleu, al Santuari de Puig-agut.

Seguin el camí de Google maps, sembla que et perdis i no arribes enlloc, però no ús espanteu que sí! A poc a poc es va veient el petit campanar de color verd de Puig-agut.

Aquest petit santuari d’estil neogòtic, és el primer de tot Catalunya dedicada al Sagrat Cor de Jesús. 
L’edifici el va projectar l’arquitecta Agost Font entre el 1883 i 1886, a petició del pietós Ramon Madiroles i Codina. I el 18 de febrer de 1886 va ser beneït pel bisbe Morgades.
Després de la Guerra Civil, va passar per un llarg procés de reconstrucció després de resultar molt afectat per l’acció anticlerical durant la guerra.

Al costat del santuari hi ha un restaurant, per si voleu fer un mossec o beure alguna cosa.

Realment ha valgut la pena, a part que l’església és preciosa, tots els detalls fets amb petites pedres a l’exterior, són una passada. 

No deixaré cap foto, el millor és anar a veure-ho.

Continuem el dia, i ens dirigim cap al Santuari de Bellmunt, passat Sant Pere de Torelló i situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d’altitud.

Poc abans d’arribar al santuari hi ha un pàrquing on deixar el cotxe, abans d’acabar d’arribar a peu. 

El Santuari de Bellmunt està totalment construït sobre roca viva, i hi ha un bar/restaurant i un hostal. És curiós entrar a prendre alguna cosa i veure com la pedra de la muntanya s’inclou també a l’interior de l’edifici.

El santuari ocupa probablement el lloc de l’antic castell de Ça Reganyada, documentat el 1020 en els testaments del comte de Besalú.

A part de l’edifici, hi ha unes vistes espectaculars des d’on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura. Increïbles!

Des d’aquí també es veu el Pedraforca, però l’heu de buscar bé.

I com que encara és d’hora abans de tornar cap a casa, anem a treure el cap al Parc de l’Agulla a Manresa. I si, fem una mica de volta, però tenim temps i ens venia de gust.

Un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages. Aprofitant l’estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l’Agulla, que s’inaugurà per les festes de la Llum.

I després de donar la volta al llac i fer 50 fotos més, tinc un problema fent fotos… el sol comença a baixar i ara si és hora de tornar cap a casa.

---

Fotos: Laura Castilla
Info:
ca.wikipedia.org