De Casserres a la Balma de les 7 portes, passant per l’Alzina dels Colls, i tornant a Casserres
Continuem fent rutes a prop de casa, i avui és el moment d’anar cap a Casserres. Una ruta senzilla i força planera que passa per l’alzina més gran de Catalunya, i una de les balmes amb les parets, murs i distribucions més ben conservats de tot el territori.
La nostra ruta comença a Casserres. Nosaltres vam deixar el cotxe al principi del camí de la Clota, però si voleu, es pot deixar a les piscines que hi ha molt més lloc, i començar la ruta des d’aquest punt. Al ser circular podem triar.
Camí de la Clota
Piscines de Casserres
Agafem el camí de la Clota i a 230 metres, a la bifurcació, hem d’agafar el camí de la dreta. Seguim, i a uns 850 metres en comptes de continuar pel mateix camí, girem pel camí de l’esquerra. A uns pocs metres ja podrem veure l’Alzina de Colls.
És molt fàcil seguint la ruta que us deixo a Wikiloc.
I arribem a la majestuosa Alzina dels Colls de Casserres.
L’alzina més gran de Catalunya de 16,5 metres d’alçada i una capçada mitjana de 28,6 metres. Una passada!
L’alzina dels Colls fa d’arbre-aixopluc, durant els mesos de més calor els ramats s’acullen sota la seva ombra per protegir-se de les hores amb més sol.
No es coneix la seva edat concreta, però tenint en compte les seves dimensions, segurament té almenys 200 anys.
L’incendi de 1994, que va afectar gran part del Berguedà, va socarrimar part de la capçada, però per sort amb el temps va tornar a brotar de nou.
Seguim el nostre camí, entre camps i petits trossos de bosc, fins a arribar al camí asfaltat, i continuem a l’esquerra 250 metres fins a arribar a la bifurcació, on girarem a la dreta.
A partir d’aquest punt seguim recte fins a arribar al Torrent de l’Alber, on a la dreta veurem un petit camí que s’endinsa cap al bosc, passant pel costat d’un petit llac.
Continuem el nostre camí fins a veure entremig dels arbres ben amagada, la Balma de les 7 portes. També coneguda com a Balma del Calau (per la proximitat d’aquesta casa) i pel Cafè de les Set Portes.
La balma, formada per l’erosió, va ser aprofitada des del paleolític fins a mitjans del segle XX. En època de guerres va servir com a amagatall i durant les Guerres Carlines va ser utilitzada com a presó. Per sobre la balma encara es poden veure restes del mur i de les petites torres que vigilaven la presó.
Fins al 1946 es té constància que servia d’habitatge a set famílies. Va ser en aquest moment que es van obrir les set portes, per les que ara és coneguda.
A l’interior es poden veure totes les habitacions, una destinada als animals i inclús hi ha un forn en bon estat.
Després d’haver entrat per totes les portes i fer el tafaner, continuem el camí que ens portarà cap a Casserres tot passant pel costat de diverses cases de pagès.
Ha sigut una ruta bonica i molt tranquil·la, fins i tot hem vist conills corrent entremig dels camps.
A buscar la següent ruta! Alguna proposta?
Fotos: Laura Castilla
nar-hi nant 