Un camí molt fàcil amb unes vistes increïbles
Aquesta és una de les rutes que tenim just a casa, nosaltres som de Berga, situat just a la falda de la Serra de Queralt.
Una serra de 1200 metres d’altitud, que gràcies a la seva localització i les espectaculars vistes que té se l’anomena el Balcó de Catalunya.
Aquesta ruta dona la volta a la Serra de Queralt, fent una volta de 360° a les vistes i a la vegada descobrir els racons que amaga. Comencem?
Per arribar fins a Queralt es pot fer tant en cotxe com a peu, en aquest cas comencem al pàrquing situat a pocs metres del Santuari de Queralt. En pròximes rutes ús deixaré per pujar des de Berga a peu.
Un cop al pàrquing ja comencem a veure les vistes que tindrem durant tot el camí. Mirant cap a Berga, a la dreta, hi ha les escales que ens portaran directes al Santuari de Queralt.
Si voleu, també hi ha un funicular inclinat de color vermell, fàcil de veure, que us pujarà directes al cap de munt de les escales, però per mi la millor manera de pujar és per les escales que voregen la serralada gaudint de l’impressionant paisatge.
L’horari de funcionament del funicular és de 10 del matí a 6 de la tarda, excepte els dilluns que és tancat i val 0,80 € per persona, incloent-hi viatge de pujada i baixada. Els bitllets i el pagament és fan al final del trajecte, dins el bar.
Un cop a dalt, arribem a una petita plaça on hi ha l’entrada a un edifici annex al santuari, que acollí al seu moment l’hostejaria del santuari on avui hi ha el restaurant i l’estació del funicular inclinat. També hi ha una font i el primer mirador del recorregut.
I seguint les escales que hi ha just al mirador arribem a la plaça del Santuari de Queralt.
L’església és d’estil renaixentista construït al segle XVIII. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la Mare de Déu. La portalada que dona accés al temple és obra de l’arquitecte Josep A. Coderch (1966) que feu una restitució molt simple però molt ben trobada a la funcionalitat originària de l’edifici. Als anys setanta s’acabà el campanar, una torre circular que s’aixeca independent al costat de l’església, i s’hi col·loquen les noves campanes.
La imatge de la Mare de Déu de Queralt està documentada des del segle XIV, és un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Està feta de fusta d’uns cinquanta centímetres d’alçada.
Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt, i amb l’esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll. L’infant sosté un llibre amb la mà esquerra, mentre beneeix amb la dreta. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una feristela.
Seguim el camí, i ens trobem amb una bifurcació, i aquí ja és decisió vostra si fer la volta per l’obaga o per la solana. Nosaltres pràcticament sempre la fem començant per l’obaga, no us sé dir un motiu clar, però el cos en demana obaga.
La part de l’obaga és molt més humida i per tant el paisatge és molt més verd.
Seguin el camí, arribem a petits bancs de pedra molt rústiques i el punt on hi havia la Font del Bou, però per culpa d’una esllavissada de pedres, es va fer malbé i actualment no hi és. També es diu que la tornaran a posar però en una localització diferent per evitar que es torni a espatllar.
La llegenda diu que un bou es va perdre i que va ser trobat pel pastor als peus de la Mare de Déu de Queralt.
Anem resseguint el camí, hi arribem a una petita capella dedicada a Sant Joan.
Des de Queralt surten diferents camins per fer rutes de gran recorregut com la travessa Núria-Queralt i el Camí dels Bons Homes, la ruta dels càtars en el seu exili. Un altre dia us els ensenyo, avui fem la fàcil i bàsica.
Continuem la ruta, i arribem al segon mirador, el Mirador de les Guilles. Amb una vista espectacular de les Tres Maries, i els planells de Coforb, Capolat…
I a partir d’aquest mirador també comença la part de la solana, i amb vistes a la Catalunya central.
Arribem al Mirador de Garreta. Des d’aquest mirador es veu la Cova de la Troballa, el Santuari de Queralt, el Pantà de la Baells, Berga… i molts més cims a la llunyania.
En aquest indret hi ha la cova de Sant Ignasi.
Aquí és fàcil veure parapent, ja que hi ha un petit balcó des d’on es tiren. I resseguin el camí, també és fàcil veure escaladors, pujant per les parets de pedra de la serra.
I arribem a la Cova de la Troballa, conegut com a cova de Santa Helena, és el lloc on la llegenda diu que un pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu de Queralt.
La llegenda de la Troballa
Segons una antiquíssima tradició, els ramats i les vacades de Vilaformiu solien pasturar per les solanes de Campmaurí i vessants de Queralt. Un bon dia el pastor veié com un dels bous s’enfilava costa amunt amb una faisó totalment incomprensible. No el pogué atrapar fins a la meitat de la cinglera del Castell Berguedà (nom amb què es coneix el cim més alt de la serralada). En arribar-hi, amb gran sorpresa veié el bou agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu mig amagada.
L’agafà, l’embolicà amb la seva caputxa i, recollint els ramats, se’n tornà a casa seva. Quan volgué ensenyar la imatge, aquesta havia desaparegut. L’endemà la trobà al mateix indret. Novament se l’endugué i una altra vegada desaparegué del seu embolcall. La gent de Vilaformiu decidí de pujar fins aquell indret i van veure la imatge entaforada en un replec de la roca a l’ombra d’un cirerer que havia florit fora de temps. A partir d’aquell moment entengueren que la imatge volia ser venerada en aquell mateix indret.
I tornem a trobar unes vistes espectaculars. El millor d’aquesta petita ruta, sense cap dubte, són les vistes que hi ha! Potser és perquè m’encanta on vist, però realment crec que són una de les millor vistes que he vist mai.
Baixem de la Cova de la Troballa i a pocs metres, tornem a ser a l’inici de la volta. Ja només queda fer el badoc pels voltants del santuari abans de baixar cap a casa.
Si voleu, podeu utilitzar el servei de bar, que funciona normalment de 10h a 18h, excepte els dilluns no festius. I també hi ha una petita botiga on i venen records i també hi podem trobar informació.
Pujant per les escales que van del pàrquing al santuari hi ha sanitaris públics.
Espero que us agradi!
Fotos: Laura Castilla
Info:
http://www.turismeberga.ca
nar-hi nant 