També coneguda com a Castell dels Moros o Fort de Luisa Fernanda.
És una ruta fàcil i curta per poder conèixer un dels llocs interessants al costat de Berga, situat al damunt de la serra de la Petita, una muntanya de 863 metres d’altitud.
Nosaltres vam aprofitar per anar-hi abans de sopar, quan el sol començava a baixar i ja no feina tanta calor, ja que a bona part del camí no hi toca la ombra.
Per anar fins a la Torre de la Petita es pot fer tranquil·lament des de Berga, és tot pujada però tampoc és molt lluny del centre de la ciutat. Però la manera més fàcil i sobretot si vens de fora, és deixant el cotxe al pàrquing del Restaurant La Cabana.
Amb el cotxe ja a lloc, seguim la carretera direcció Manresa/Bagà/Sant Quirze de Besora/Vilada uns 90 metres i a la dreta ja es veu el camí de pujada encimentat (just al costat d’una casa).
No està senyalitzat, però és fàcil de reconèixer, l’únic camí que es veu que fa pujada!
A partir d’aquest punt només s’ha d’anar seguint amunt i contemplant les vistes; el Santuari de Queralt a la dreta, a la seva falda Berga i en dies clars també es pot veure Montserrat.
I quan te n’adones ja veus, coronant la serra, la petita torre de guaita i defensa.
Des d’aquest punt l’antiga fortificació i sobretot la torra, gaudien d’un ampli domini visual, des d’on es podien observa els 4 punts cardinals. Per tant era una localització estratègica perfecta per controlar les possibles aproximacions de les tropes enemigues.
Construïda l’agost de 1838 sota les ordres del general Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, en el període anomenat la Guerra dels Set Anys, en plena dominació del carlisme.
Avui en dia la Torre de la Petita és pràcticament l’única fortalesa carlina que resta dempeus a Catalunya, ja que, a excepció d’aquesta i de la torre del castell de Flix, totes les altres van ser enderrocades. Durant la Darrera Carlinada, la comandància militar de Berga havia manat enderrocar la torre, però gràcies a les protestes populars de la ciutadania berguedana i de la pressió que va exercir sobre els militars qui aleshores era alcalde de la ciutat, en Ramon Pujol i Thomàs, la torre finalment no va ser enderrocada.
L’any 1868 la Torre de la Petita, va ser finalment, deshabilitada com a equipament militar i, a hores d’ara, de l’antiga fortalesa de Maria Luisa Fernanda (que era el nom real del conjunt fortificat) ja tan sols resta dempeus la torre, part del polvorí i unes petites restes del mur que delimitava el perímetre del fortí.
Actualment no es pot entrar a l’interior, hi ha una porta metàl·lica que prohibeix el pas.
A partir d’aquest punt, si anem cap a la part de darrere de la torre, veurem un camí que segueix a l’esquerra.
Hem de continuar aquest seguint aquest camí fins a arribar a un revolt i des d’on veurem, una vista increïble, del Pantà de la Baells.
Un embassament que pertany al riu Llobregat, que s’estén pels termes de Cercs, La Quar i Vilada. Inaugurat el 1976, l’objectiu de la presa és regular la conca alta del riu Llobregat, abastar l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, i també fer energia hidroelèctrica.
El Museu de les Mines de Cercs ofereix una visita guiada a l’interior de la presa.
Un cop admirat les vistes, desfem el camí fet, i cap a casa sopar.
Fotos: Laura Castilla
nar-hi nant 