Descobrint França de camí a Roquefort

Des de Berga a Roquefort, passant per La Couvertoirade i el Pont de Millau

A casa nostra som molt formatgers, i un dels que més ens agrada és el Roquefort de Société . Així que triem un diumenge i marxem a veure el lloc on el fan i ja de pas a comprar una varietat que només venen allà.

ruta a google maps

En aquesta ruta passem per peatges, ens gastem uns 33 € per anar i tornar, més o menys.

Sortim de Berga i la primera parada és l’àrea de descans de Fitou / Aire de Fitou. Hem sortit molt d’hora de casa i necessitem agafar forces per continuar el camí.

En aquesta àrea tenim una vista increïble de l’estany de Salses o també conegut com l’estany de Leucata. Aquest estany es troba just a la frontera entre la Catalunya Nord i el Llenguadoc.

Tradicionalment les seves aigües s’han dedicat a la pesca de les espècies lacustres, la piscicultura i la cria de mol·luscs. De fet des d’aquest punt es poden veure les diferents passarel·les, on es crien ostres.

És un estany d’aigua dolça provinent de dos afloraments de la capa freàtica del carst de les Corberes i de l’afluència d’alguns cursos d’aigua com l’Agulla Grossa o l’Agulla Ventosa. I per altra banda també hi trobem aigua salada, ja que aquest estany està comunicat amb el Mediterrani a través de tres canals, que es mantenen obertes o tancades en funció de l’estació de l’any o de la migració dels peixos.

Ja amb la panxa plena, tornem a la carretera per contínua el nostre camí.

La següent parada és un petit poble emmurallat, La Couvertoirade. Considerat un dels pobles més bonics de França, i si hi podeu anar, ho entendreu, sembla que entris en un conta.

Just abans del poble, hi ha un pàrquing on poder deixar el cotxe (dins el poble només si pot entrar a peu). El preu és de 4 € i està obert del 31 de març a l’11 de novembre, de 7 h a 18 h en temporada baixa i de 7 h a 20 h en temporada alta.

A uns 170 metres, seguin la carretera, arribem a l’entrada del poble emmurallat.

S’hi entra obligatòriament per la porta principal, la porta d’Amoun; la porta d’Abal, oberta en l’extrem oposat, no existeix des del 1912.

La Couvertoirade, fou un poble Templer.

Petita història dels Templers.
Pels voltants del 1120, poc després de la primera croada, Hugues de Payns, va fundar amb uns quants companys «Cavallers de l’orde del temple» una milícia que tenia com a missió la defensa de les carreteres del Regne de Jerusalem per la seguretat dels pelegrins. Així neix l’orde dels cavallers templers, un ordre tant religiós com militar compost per monjos-soldats. Al voltant dels anys 1140, l’ordre s’organitza en una autèntica força militar que s’expandirà la seva acció a tots els estats llatins. La fascinació exercida pels cavallers templers es deu en part a la seva tràgica desaparició: divendres 13 d’octubre de 1307,
per ordre del rei de França, Felip IV. I finalment el 1312, al Concili de Viena, l’orde es dissol per part del Papa.

Els templers estan presents a La Couvertoirade des de la segona meitat del segle XII. El poble es desenvoluparà als peus de l’església i del castell veí, totes dues construïdes sobre la mateixa roca.

Avui en dia queda ven poc del que va ser el castell. La seva missió, abans de la construcció de les muralles al segle XV, va ser protegir els habitants en cas d’atac. Aquest edifici es divideix en tres parts: un corral, un edifici principal i un calabós.

Segons la temporada de l’any el castell s’obre als visitants, però per fer una visita pagada al castell, cal demanar informació al mateix poble o trucant al 05.65.58.74.02.

I just al seu davant i trobem l’església.

L’església actual, va substituir l’antiga església parroquial de Saint-Christol, situada fora del poble.
Durant l’edat mitjana i fins al segle XVIII, els cementiris es trobaven al voltant de les esglésies. Per aquesta raó, el projecte de muralla del segle XV tallava el cementiri de La Couvertoirade en dos. Els habitants sol·licitaren llavors al bisbe de Vabres l’autorització per fer passar el mur a través del cementiri (es plantejà el mateix problema a La Cavalariá). El bisbe hi consentí amb l’única condició que els ossos desenterrats a causa de les excavacions fossin correctament traslladades al nou cementiri. Aquest cementiri, des de llavors abandonat, encara existeix.

Encara embadalits pel poble, tornem cap al cotxe, encara ens queden coses per veure i camí per fer.

Continuem fins al Mirador panoràmic de Point du vue sur Millau. Des d’aquest punt hi ha unes vistes espectaculars de tota la ciutat de Millau, els seus voltant i del Viaduc de Millau.

És hora de dinar i aprofitant que hi ha taules i ombra, direm aquí abans de continuar.

Tornem a la carretera, és hora d’anar a veure el Viaduc de Millau des de sota.

És impressionant!! Realment no et fas a la idea de l’ho gran que arribar a ser fins que no els veus de prop.

El viaducte cobreix una distància total de 2464 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d’aquesta estructura es van batre dos rècords del món:
1. La segona pila (comptant des de Clarmont d’Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334 m.
2. La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte a terra: 270 m, lleugerament més alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units.

I ara si, ens dirigim el nostre destí, Roquefort-sur-Soulzon.

Un petit poble de la regió occitana de Roergue, conegut per ser el lloc on es produeix el formatge rocafort.

La llegenda explica que un pastor que es va veure sorprès per la tempesta es va refugiar a una d’aquestes coves, on hi va trobar un tros de formatge d’ovella florit per fongs que s’havia deixat setmanes abans i, empès per la gana i malgrat la repugnància per l’aspecte del formatge, se’l va menjar i el va trobar deliciós. Des d’aleshores s’hauria iniciat el costum de fer formatge d’aquest tipus.
En realitat sembla que l’elaboració de tal tipus de formatge té més de 2.000 anys d’antiguitat.

Les Coves de Roquefort Société, ofereixen una visita guiada al seu interior on t’ensenyen la cova més antiga de Roquefort i les immenses sales on maduren els formatges de rocafort, tot explicant la història del formatge i la seva elaboració. A més al final de la visita fan una degustació dels tres Roqueforts AOP Société®.

I a més hi ha un d’aquest tres tipus de rocafort, que només el venen allà, i està boníssim! Així que si us agrada, compreu-ne força, que un cop s’acaba et quedes amb ganes de més.

No us espenteu per l’olor, és suportable. El meu pare no suporta el Roquefort, i va fer la visita sense cap problema. Però es va saltar la egustació… jeje

L’horari és des d’ara i fins al 5 d’abril: de 10 h a 12 h i de 13.30 h a 16.30 h per la vista de les coves i de 10 h a 12 h i de 14 h a 16.30 h per la botiga.
Per saber les hores exactes de les visites, entreu en aquest enllaç.
El preu són: 7 € els adults, 4 € els nens (gratis fins als 6 anys).

Sortim de les coves i ara si, toca tornar a agafar carretera cap a Catalunya, que queden uns quants quilòmetres havans no arribem a casa.

Au revoir!