Un viatge al passat d’Europa
La nostra ruta
Aquest cop l’escapada és amb la Sandra, una amiga. A les dues ens agrada la història i Cracòvia va ser uns dels punts importants durant la Segona Guerra Mundial. Així que ja ens teniu buscant vol i allotjament econòmic i cap allà!
I vam anar al Gener i la veritat és que ens preocupava una mica el fred, soc molt fredolica. Però un cop allà, tot i que va nevar, el fred es va suportar bé amb unes quantes capes… semblàvem cebes jeje
Dia 1
Ens llavem ja a Cracòvia amb les piles carregades per començar l’aventura. Només de treure el cap per la finestra veiem que està nevant, així que serà un dia interessant, i nosaltres contentes!
El primer dia vam contractar una visita guiada al camp de concentració Auschwitz-Birkenau amb la companya Get Your Guide (+info). Ens van venir a buscar a la porta de l’hotel a les 9.45 h i un cop acabada la visita et tornaven a deixar al mateix lloc.
Sabíem que no seria una visita agradable, però era una visita obligada per nosaltres.
La visita dura unes 7 hores, nosaltres vam agafar la de les 9.50 h, per poder aprofitar les hores de sol. Però això també volia dir que a l’hora de dinar seríem a la visita.
Tot i que després del que t’expliquen i veus no et queda massa gana, hi ha una mica de bar tant a Auschwitz I com a Birkenau, però l’estona que et deixen entre visita i visita és poca, així que és millor portar alguna cosa des de Cracòvia i aprofitar el trajecte fins a Birkenau o la tornada per menjar alguna cosa.
El camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau està format per diversos camps. Va ser construït després de l’invasió de Polònia pels alemanys. Va ser el més gran, i el principal lloc d’extermini de la història on van ser assassinades més d’un milió de persones.
Actualment es poden visitar dos camps: Auschwitz I, el camp de concentració original, i Auschwitz II (Birkenau).
El primer a visitar és Auschwitz I. Va ser construït el 1940 per albergar als presoners polítics polonesos que ja no cabien a les presons. Però no van tardar a arribar membres de la resistència, intel·lectuals, homosexuals, gitanos i jueus.
En arribar a Auschwitz I ens espera un guia per fer-nos la visita en castellà. I passem per la famosa porta on posa «Arbeit macht frei» o «El treball us farà lliures», unes paraules que en un primer moment feien pensar als presoners que algun dia podrien ser lliures.
Auschwitz I està format per diversos edificis, on ara hi ha exposicions de l’història del camp i objectes que els nazis havien deixat enrere quan s’acostaven els soviètics.
Un dels edificis més emblemàtics és el Bloc 11. Conegut com el «bloc de la mort». Era la presó. El lloc on es castigava els presos, on se’ls tancava en cel·les minúscules per deixar-los mori de gana o directament els executaven al pati del costat.
També és on es va fer la primera prova del gas Zyklon B. El primer cop no els va funcionar, i al cap de dos dies ho van tornar a provar, aquest cop amb més gas. Per desgràcia va ser tot un èxit i van morir 850 presoners.
Seguim la visita i com més històries explica el nostre guia més esgarrifades ens quedem. És una visita molt dura, però realment és una part de l’història que no hem d’oblidar per no tornar-la a repetir.
«Els que no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo.»
George Santayana
Passem els dos filats electrificats i ens trobem l’edifici on hi havia les oficines de les SS. El camp va ser dirigit per l’oficial de les SS, Rudolf Höss, supervisat per Heinrich Himmler. Darrere aquest edifici es veu una casa on vivia Höss amb la seva família i al costat de les oficines la forca on el van penjar després de ser condemnat durant els judicis de Núremberg.
La visita ens porta a la primera cambra de gas oficial. En un primer moment era un magatzem però un cop la prova del Zyklon B va funcionar, el van modificar per fer-lo servi com a cambra de gas.
A l’entrar hi ha una petita sala on feien desvestir als presos, amb una porta que portava a la sala de les «dutxes». En aquesta hi ha un altre porta que va directa els cremadors. Esgarrifós.
Però amb el temps van veure que no els hi «rendia» suficientment be. Cada vegada que utilitzaven el gas s’havien d’esperar que la sala es ventiles per poder encendre els cremadors i no els hi era efectiu. Aleshores van començar la construcció d’Auschwitz II, Birkenau.
Tornem a agafar l’autocar i a 2 km arribem a Auschwitz II – Birkenau. Només d’arribar ja es veu la via del tren i l’emblemàtica entrada al camp.
La construcció es va iniciar en 1941 com a part de la Endlösung, la solució final. L’objectiu principal del camp no era mantenir presoners per treballar (com era el cas d’Auschwitz I i III), sinó el seu extermini. Per complir amb aquest objectiu, es va equipar el camp amb 4 crematoris amb cambres de gas. Cada cambra de gas podia rebre fins a 2.500 presoners per torn. L’extermini a gran escala va començar a la primavera de 1942 com a resultat de l’acceleració de la solució final tractada en la Conferència de Wannsee.
Tot estava preparat perquè la gent arribes directament dins els vagons, on es passaven dies sense menjar ni aigua, fins a arribar dins el camp. Algunes vegades el tren parava directament al costat de les cambres de gas, on els presoners eren dirigits directament després d’haver-los tret totes les pertinences de valor. Altres vegades els feien sortir a l’esplanada i els separaven segons si els interessava per treballar o fer experiments mèdics o no els feien falta i el final… bé ja el sabem.
Un cop dins ens porten, tot seguin les vies del tren, fins al cremador 2 (cambra de gas). En total hi havia 4 cremadors. Però abans de deixar el camp els nazis van destruir els cremadors, per intentar amagar el que havien fet. Per sort va ser impossible que amaguessin totes les bestieses que van fer.
Als cremadors hi treballaven els Sonderkommando. Eren un grup de presoners encarregats de treure els cossos de la cambra de gas i cremar-los.
La seva primera feina era treure l’antic grup de Sonderkommanders, i així ja sabien quin era el seu destí.
Just al costat també hi ha un monument en record a totes les víctimes de l’holocaust.
Deixem enrere les cambres de gas i ens porten a veure un dels barracons dels presoners. La sensació és horrorosa, el terra és terra directament, les lliteres… postades mal fetes i les parets amb forats i mal fetes. En anar-hi al mig de gener, el voltant i el fred encara et fan encongir més davant de tot el que van haver de viure totes les persones innocents.
L’extensió del camp és impactant. Ara queden pocs barracons en peu, ja que el temps n’ha derruït molts. Però el que es pot veure són les petites estufes que hi havia dins de cada barracó amb la seva xemeneia. Se’n poden contar a desenes.
Tant a Auschwitz I com a Birkenau, hi ha petites botigues amb llibres i recordatoris del camp.
Tornem cap a Cracòvia, encara és d’hora però ja s’ha fet fosc, i tornar a l’hotel tan d’hora per nosaltres no és una opció! Així que anem a descobrir la ciutat amb una llum diferent.
Tot caminant et trobes amb edificis preciosos, el primer que ens trobem és la Basílica de St. Florià/Bazylika św. Floriana w Krakowie a Cracòvia.
És un dels tempres més antics de la ciutat. Tot i que el seu patró és Sant Florià, guardià dels bombers que protegeixen del foc i de la guerra, la història d’aquesta basílica està marcada per invasions i incendis. Una anècdota curiosa.
En els anys 1949-1951 Karol Wojtyła, qui posteriorment seria el papa Joan Pau II, va treballar aquí com a vicari.
Seguim cap a la Plaça Jan Matejko/Plac Jana Matejki, on trobem el monument que commemora la batalla de Grunwald.
Continuem caminant fins a la Barbacana de Cracòvia/Barbakan Krakowski.
Una estructura defensiva connectada a les muralles. Nosaltres no hi vam entrar, però si voleu, hi ha una visita combinada a la fortificació i les muralles per endinsar-se en el passat de la ciutat.
La barbacana va ser construïda als voltants de 1498. És un dels tres llocs fortificats de la seva classe que sobreviuen a Europa, i el millor conservat, un dels pocs edificis de la complexa xarxa de fortificacions i estructures defensives que antigament envoltaven la ciutat. Actualment és una atracció turística a la qual es realitzen diverses exposicions.
Tot passejat pel parc Planty, que rodeja tota la ciutat antiga de Cracòvia, seguim el nostre camí fins a arribar al Monument al mariscal Józef Piłsudski i legionaris/ Pomnik Marszałka Józefa Piłsudskiego i Legionistów. L’havíem vist des de l’autocar que ens va portar des de l’aeroport i ens vam queda amb les ganes de veure’l de més a prop i, ja que estàvem passejant, el vam anar a buscar.
Józef Piłsudski va ser el primer cap d’Estat, primer mariscal i dictador de la Segona República Polonesa. Des de la Primera Guerra Mundial va tenir una gran influència en la societat del seu país i va ser un polític molt rellevant en la política europea. És considerat el principal responsable que Polònia aconseguís la independència el 1918 després de més d’un segle de particions.
Un cop hem admirat des de tots els angles el monument, ens dirigim cal a la plaça del mercat, Rynek Główny.
Ens va sorprendre, és enorme!
A més encara hi havia l’arbre de Nadal i amb les llums, els carruatges de cavalls i l’arquitectura, va ser un dels millors moments del dia.
La plaça del Mercat de Cracòvia és la plaça medieval més ampla de tot Europa amb 40.000 metres quadrats.
Al llarg dels segles ha estat el lloc escollit pels comerciants i un impassible testimoni de nombrosos esdeveniments, com ara cerimònies, celebracions i execucions públiques, arribant fins i tot a adoptar el nom d’Adolf Hitler Platz durant l’ocupació nazi.
Dins la plaça es poden destacar 4 punts importants:
– Llotja de Draps/Sukiennice. Situada al centre de la Plaça del Mercat, la Llotja de Draps va ser inaugurada al segle XIII com una mena de «centre comercial» compost per paradetes que més tard es veurien transformats en l’edifici que és en l’actualitat.
– Basílica de Santa María/Bazylika Mariacka. Un dels punts més importants de tot Cracòvia.
– Torre de l’Antic Ajuntament/Wieża Ratuszowa. Construïda al segle XIV, aquesta torre de 70 metres d’altura és l’única part que es conserva l’antic Ajuntament de la ciutat. És possible pujar fins a la part superior per veure la ciutat des de les altures.
– Església de Sant Adalberto/Kościół Świętego Wojciecha. Tan petita i modesta que podria passar desapercebuda, va ser construïda al segle X en el lloc en el qual, segons la llegenda, Sant Adalberto predicava els seus sermons.
I després d’haver donat la vola al mercat i fer 1000 fotos, marxem cap a l’hotel a descansar. Que l’endemà ens esperen més coses per descobrir.
Dia 2
Bon dia! Que continuï l’aventura!
Anem a esmorzar, una bona tassa de xocolata desfeta… i ja estem a punt. Avui ens toca fer una bona caminada fins a arribar al districte de Podgorze és autèntic Gueto jueu de Cracòvia. Va ser creat pel règim nazi el 3 de març de 1941 per «netejar» el centre de la ciutat. I on trobem, la Fàbrica d’Oskar Schindler/Fabryka Emalia Oskara Schindlera.
Coneguda per la famosa pel·lícula La llista de Schindler de Steven Spielberg.
Tot caminant fins allà passem per sobre el riu Vístula, el riu que travessa Cracòvia. Està tot pràcticament congelat, preciós.
I finalment som davant la fàbrica, ara convertida en museu. A les finestres de l’entrada es poden veure fotografies de persones salvades gràcies a l’Oskar Schindler, inclòs Itzhak Stern, un jueu polonès, comptable industrial d’Oskar Schindler i la persona que va crear la famosa «Llista de Schindler» que va salvar centenars de jueus.
Afiliat del Partit Nazi a la recerca d’oportunitats de negoci, Oskar Schindler va ser un hàbil home de negocis que va ser reclutat per les SS com informant, cosa que li va permetre crear un vincle amb les altes esferes nazis.
Durant la invasió de Polònia Schindler va adquirir una fàbrica d’olles coneguda com a Deutsche Emaillewaren-Fabrik en la qual va decidir produir estris de campanya. A causa que la mà d’obra alemanya era massa cara, va decidir seleccionar els seus treballadors entre els jueus que es trobaven en el camp de treball de Plaszow.
A mesura que coneixia més detalls sobre l’atroç manera en què els nazis tractaven als jueus, Schindler va començar a prendre consciència i va negociar perquè els seus treballadors poguessin mantenir-se allunyats de Plaszow donant-los aixopluc a la fàbrica.
Va arribar un moment en què la fabricació d’olles va deixar de ser rendible, pel que va començar la construcció de càpsules de projectils per a això va donar ordres que una part d’ells fossin defectuosos.
Schindler va aconseguir protegir els treballadors de la seva fàbrica perquè no acabessin en els camps d’extermini, salvant a més de 1.200 persones.
Durant la visita pots veure moltes fotos de l’època, i imatges de l’exercit nasi a Cracòvia. Val la pena parar a mirar-les, ja que després en passar per diversos punts de la ciutat pots endinsar-te més en la història que es va viure durant la Segona Guerra Mundial.
També hi ha armament, vestits militars, objectes nasis i propaganda del partit. És interessant veure-ho però a la vegada, almenys a mi, em va posar de molta mala llet, les grans banderes feien força angúnia i no diguem el terra amb rajoles amb l’esvàstica…
Continuant el recorregut, ens endinsem a la part jueva. Amb objectes, mostres de la seva vida quotidiana i una mostra del mur que separava el Gueto.
I arribem al despatx d’Oskar Schindler i una habitació amb les parets plenes dels objectes que es fabricaven a la fàbrica i dins els noms de totes les persones que va salva.
Per mi sense cap dubte és una visita obligatòria.
Queda més Cracòvia per veure, seguim!
La pròxima parada és la plaça dels Herois del Ghetto/Plac Bohaterów Getta, és la plaça principal del gueto i on es seleccionava els jueus que s’enviaven al camp de concentració.
En aquesta plaça es troba el monument de les cadires, un homenatge de Roman Polanski (supervivent de l’holocaust) per recordar als jueus que van haver de marxar de casa seva amb totes les seves pertinences a l’esquena.
A la mateixa plaça hi ha la Farmàcia de l’Àguila/Apteka pod Orłem, l’única farmàcia del gueto durant l’ocupació i lloc de refugi de molts jueus. En aquesta visita no la vam anar a veure, realment no sé per què… però la segona vegada que vam anar a Cracòvia sí que hi vam entrar.
Ens endinsem en el districte de Kazimierz. Centre de la cultura jueva durant segles, Kazimierz va ser una de les zones que més va sofrir la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial, ja que la majoria dels seus habitants van ser deportats al gueto de Podgorze.
El cor de Kazimierz és el carrer Szeroka, que més bé és una plaça gran en la qual antigament hi havia quatre sinagogues. Les més famoses són l’Antiga Sinagoga/Stara Synagoga i la Sinagoga Remuh.
La primera que ens trobem és l‘Antiga Sinagoga/Stara Synagoga, la sinagoga més antiga de tot Polònia.
Després de la seva construcció al segle XV, la sinagoga es va transformar en diverses ocasions i durant la Segona Guerra Mundial es va utilitzar com a magatzem pels nazis, fet que va ocasionar que quedes pràcticament destruïda.
L’Antiga Sinagoga de Cracòvia és un dels monuments d’arquitectura religiosa, més valuosos d’Europa i actualment i podem veure elements litúrgics i antics documents que mostren la història dels judicis a Cracòvia.
Seguim fins a arribar a la Sinagoga Remuh. Construïda a mitjans del segle XVI, la sinagoga és la més petita de Kazimierz i l’única que continua activa en l’actualitat.
La Sinagoga Remuh va començar la seva història com un petit temple de fusta, que després d’un incendi va ser reconstruït seguint la seva forma original.
El principal atractiu de la visita és el seu antic cementiri, on tot i les destrosses ocasionades pels nazis, avui en dia encara es conserven nombroses lapides amb inscripcions jueves.
A part de les sinagogues en aquesta plaça també hi trobem botigues jueves conservades al pas dels anys.
Deixem enrere el carrer Szeroka, i ens dirigim a un pati interior entre els carrers Józefa i Beera Meiselsa 17, 31-058 Kraków, Polonia, per anar a veure una de les localitzacions de la pel·lícula «La llista de Schindler». Les escales que surten a l’escena on els nazis estan desallotjant el gueto. Es va gravar a Kazimierz perquè la zona real del gueto va queda completament destruïda de la guerra.
Tot caminant cap a les escales, ens va crida l’atenció un petit bar anomenat Alchemia. Si teniu l’oportunitat, entreu a prendre alguna cosa. La decoració és molt curiosa i a nosaltres ens va agradar molt.
Pròxima parada…
Alçat majestuosament sobre el Turó de Wawel, que es troba a la riba de la Vístula, i trobem el Castell de Wawel. Un dels complements arquitectònics més valuosos del món i el símbol més representatiu de Polònia.
El Turó de Wawel es va habitar des del paleolític i milles d’anys després si va construir un castell d’estil gòtic que es va convertir en la primera residència dels reis de Polònia. Amb el pas dels anys el castell va ser remodelat i va adquirir un caràcter renaixentista.
Amb el traspàs de la capital a Varsòvia, el castell es va quedar abandonat. Va ser saquejat per l’exercici prussià i ocupat pels austríacs, que el van convertir en un punt de defensa important. Es van construir muralles i, a l’interior del castell va ser modificat per a la seva nova funció. Amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial, el palau es va convertir a la residència del governador general de la Polònia Ocupada.
Avui en dia és un dels llocs més visitats de tota la ciutat.
Dins del castell i trobem diversos punts d’interès:
La Catedral de Wawel. Que és considerada el centre espiritual de Polònia, i té una arquitectura preciosa.
Per cert, si quan hi aneu ha nevat, no es pot entrar fins a les restes que surten a la imatge. Està prohibit… però a l’estar nevat, i jo que soc una despistada, no ho vaig veure i em vaig emportar la «bronca» d’un dels guardes…
El Museu Catedràtic Joan Pau II. Inaugurat el 1978 per Karol Wojtyla, el museu mostra diferents objectes religiosos i insígnies reals.
La Cova del Drac de Wawel. Segons la llegenda, en aquesta cova i vivia el drac de Wawel. La gruta compta amb uns túnels de 270 metres de longitud i continua fins a la riba de la Vístula, on es pot veure una escultura del drac. Cada 5 minuts aquesta escultura escup foc. Val la pena esperar!
El Palau Real. Primera residència dels reis de Polònia, el Palau Reial de Wawel va ser construït al segle XI per convertir-se en un dels punts clau de la història del país.
Se’ns comença a fer tard i tot caminant pels carrers del nucli antic de Cracòvia ens parem a dinar al Restaurant Enoteka Pergamin. La Sandra és més atrevida i tasta menjar típic polonès, Pierogi z mięsem (Crestes de carn) però jo que pel menjar soc molt especial em demano una pizza de 4 formatges polonesa. Per cert, boníssima!
I acabem de nou a Rynek Główny. Es diu que tots els camins porten a Roma, però a Cracòvia, tots els camins porten a Rynek Główny.
Aprofitem que encara és d’hora, per fer una visita a l’església de Santa Barbara/Kościół św. Barbary, just darrere la Basílica de Santa María /Bazylika Mariacka.
I després de tornar a admirar la plaça des de tots els punts possibles, agafem direcció l’hotel. Toca descansar que només ens queda un dia i s’ha d’acabar d’aprofitar!
Llotja de Draps/Sukiennice
Dia 3
Últim dia a Cracòvia… però fins a la tarda no ens surt l’avió, així que, som-hi!
Després d’haver esmorzat agafem camí, avui anem a visita un antic quartel general de la Gestapo, el Museu històric de Cracòvia.
Situat al carrer Pomorska, es va construir entre 1931 i 1936 com a residència per als estudiants de la regió de Silèsia, però durant la Segona Guerra Mundial va passar a convertir-se al quartel general de la Gestapo.
La Gestapo va esdevenir la principal eina del terror per als ciutadans polonesos que tenien diferents idees polítiques i jueus, ocupant-se de detenir-los i torturar-los d’una manera sàdica, tant físicament com psicològicament.
En l’actualitat l’edifici alberga l’exposició permanent «People of Kraków in times of terror 1939-1945-1956». On podem veure diferents documents, fotografies i diferents objectes.
La part més interessant de la visita, són les antigues cel·les de detenció, on es realitzaven cruels interrogatoris. I on encara ara a les parets d’aquestes es poden veure gravats realitzats pels detinguts.
La visita és interessant però l’exposició és força petita, així que si us ha quedat alguna altra cosa per veure, no cal que feu malabars per arribar-hi.
Sortim del museu i anem altre cop direcció a Rynek Główny. Jo tenia ganes d’entrar a la Basílica de Santa María/Bazylika Mariacka, però els altres dos dies quan arribàvem a la plaça, ja estava tancada. Així que avui és el dia!
Les entrades es compren a l’oficina que hi ha a la plaça Mariacki, just al costat dret de la basílica. L’entrada també és a aquest cantó, ja que la porta de davant està reservada a la gent que vol entrar per resar.
Un cop a dins, ens vam quedar impressionades. No havia vist cap foto abans i vaig al·lucinar, és molt diferent de cap altre basílica, església o catedral que hagi vist abans.
Construïda al segle XIV en un dels laterals de la plaça del Mercat, la Basílica de Santa Maria/Bazylika Mariacka és un imponent temple d’estil gòtic que constitueix un dels monuments més importants i coneguts de Cracòvia.
La façana de la basílica es troba flanquejada per dues torres de diferents alçades. La torre més alta, decorada amb una corona daurada, és coneguda com a «Hejnalica» i en el passat funcionava per informar sobre l’obertura i tancament de les portes de la ciutat a més dels incendis i els atacs enemics.
Actualment la trompeta sona cada hora des de la torre entonant el «hejnal», encara que la melodia es veu bruscament interrompuda en record del trompetista que va ser assassinat quan intentava alertar els ciutadans de la invasió de la ciutat.
Durant els mesos d’estiu és possible pujar a la torre «Hejnalica» per veure la ciutat des de les altures i accedir a la sala del mític trompetista.
Per tot Cracòvia trobareu unes paradetes petites on hi venen Obwarzanek, rosquilles de pa preparades segons la recepta tradicional. Just davant l’hotel teníem una d’aquestes parades i ha arribat l’hora de provar-lo! En vaig agafar un amb formatge per sobre… quina cosa més bona!
Tot menjant ens dirigim a les restes de l’antiga muralla defensiva de Cracòvia on hi ha la Porta de Florian/Brama Floriańska. Actualment només es conserva un fragment de 200 metres de la muralla. Es pot pujar per veure una exposició sobre les antigues fortificacions de la ciutat.
I a la part de fora, es posen artistes amb els seus quadres.
Es va començar a construir a finals del segle XIII i amb el pas dels anys va ser remodelat fins a convertir-se en una fortificació de tres metres de gruix reforçat amb 39 torres i un fort de més de 6 metres d’ancoratge.
Quan la muralla va deixar de complir la seva funció, va ser enderrocada pràcticament per complet i en el seu lloc es va construir l’agradable parc Planty que envolta la ciutat.
La Barbacana, situada just al costat, també formava part del sistema defensiu de Cracòvia.
I ara ja si ha arribat el moment de acomiadar-nos de Cracòvia. Anem a buscar les maletes i cap a l’aeroport.
Do zobaczenia później!
Fotos: Laura Castilla
nar-hi nant 