Els Empedrats, Bagà

Ruta dels empedrats i passeig per bagà

Arriba diumenge i aquest toquen els Empedrats! 

Ja feia temps que teníem pendent aquesta ruta, però o no trobàvem el dia o feia dies que no plovia i això significava que no hi hauria aigua… així que no hi havíem anat. Però ja ha arribat el dia! 

Per fer la ruta dels Empedrats, es pot fer la curta (la que vam fer nosaltres) o la llarga, anat cap al Refugi de Sant Jordi, el Cap de la Boixassa, la Dou del Bastareny i fins a arribar al cotxe. Una altra ruta pendent!

Aparquem el cotxe a un pàrquing habilitat al principi del camí. I comencem!

La ruta comença a L’Hostalet Vents del Cadí. Enfilem camí pel mig de la vegetació, havia plogut el dia abans i es notava, tot era humit i verd. Preciós. 

El torrent de la Font del Faig és a la nostra dreta, fins a arribar un petit pont que costa de veure si no t’hi fixes. 

A uns 860 metres de l’inici del camí, hi ha un desviament a l’esquerra per anar al Bullidor de la Llet. Esteu alerta de les marques de camí, perquè costen una mica de veure. 

Ens el vam trobar pràcticament sec, però pel sol fet de veure el bosc verd com estava, va valer la pena. 

Tornem al camí dels Empedrats i seguim amunt. Aviat ens trobem el primer tros que s’ha de passar pel mig del riu. És fàcil de passar per sobre les pedres, així i tot jo portava les sabates de riu i em vaig oblidar de si em mullava els peus o no. Més fàcil, més divertit i més fresca. 

A partir d’aquest punt, comença la part divertida. El camí va serpentejants per sobre el riu, veien petits salts d’aigua. Tot al mig de les dues parets de les muntanyes. 

Continuem vall amunt fins a arribar al salt més alt de tot el recorregut. 

Seguim el camí i continuem veient salts d’aigua, fins a arribar a un camí més ample pel que continuem uns metres amunt a l’espera d’algun salt més. Però no, aquest és el camí a seguir per arribar al refugi de Sant Jordi.

Quan trobem un trosset que ens agrada parem a dinar. Agafem forces per la tornada!

Tornem a seguir el camí traçat fins a arribar de nou al pàrquing i havent tornat a fer fotos a tots els salts d’aigua que hem trobat. 

Encara és d’hora i ens arribarem a donar un volt per Bagà. 

Un cop a Bagà, deixem el cotxe al Parc de Bagà. I el primer que ens trobem és el Pont de la Vila.

És un pont medieval sobre el riu Bastareny, localitzat al terme municipal de Bagà. També es coneix com el Pont Vell, Pont del molí o Pont de l’oratori.
Té dues arcades desiguals amb una capelleta on hi havia una imatge de la Mare de Déu.

Travessem el pont i puguem pel camí fins a Sant Esteve de Bagà. 

Va ser construïda durant els segles XIV-XV. L’església, els murs de la qual feien de muralla, es construí uns segles més tard que el nucli antic, a causa del fet que n’hi havia una altra a l’indret anomenat Sant Sebastià, que va ser enderrocada i s’aprofità la pedra per construir-ne l’actual.
Un gran incendi ocorregut l’any 1753 va destruir-ne la magnificència de l’interior i propicià la construcció d’un nou retaule barroc pels germans Morató, mestres del barroc català, que va ser costejat pels ducs de Medinaceli. L’any 1936, l’altar major va tornar a ser destruït, així com l’orgue, les imatges i objectes de culte.

Continuem cap a la plaça Catalunya i allà girem per un petit carrer que hi ha a la cantonada esquerra de la plaça, el carrer Sobirà. 

Tot el poble està construït amb casses de pedra, la majoria d’elles molt ben conservades. És realment maco. 

Arribant al final del carrer Sobirà, si seguim carrer avall (cap a l’esquerra) ens trobem amb un fragment de les antigues muralles de Bagà. La Torre de la Portella. 

Una antiga torre de Saldes que protegia el portal del costat. És l’única torre de la muralla que ha arribat sencera al dia d’avui. 

Passem per sota el portal i arribem a la plaça de Galceran de Pinós.

Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. 

És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives.
És una emblemàtica plaça que en altres èpoques havia estat un important centre comercial i mercantil, i on residia la petita noblesa que acompanyava els Barons de Pinós,dels quals encara es conserven els edificis. 
La plaça, durant la guerra dels Segadors, fou incendiada i posteriorment remodelada, amb la qual cosa perdé part dels porxos originals.

Seguim pel carrer Major, tornem a arribar a la plaça Catalunya i ara ja sí que tornem al cotxe i cap a casa. 

A preparar la pròxima ruta!

---

Fotos: Laura Castilla