Sant Pere de Grau, la Cadira d’en Galceran i el Roc Foradat o pedra de la bruixa Napa
Hi ha diverses rutes per veure aquestes tres localitzacions. Jo, ús explicaré la que nosaltres vam fer.
Sortim per la sortida de Prats de Lluçanès (C-154) i agafem el primer trencant que hi ha a la dreta, és una carretera de terra però es passa perfectament amb qualsevol classe de cotxe.
Seguim per aquesta carretera fins arriba a l’Església de Sant Pere de Grau (just al davant hi ha una masia, la masia del Grau). Aquí deixem el cotxe, i comencem a caminar!
Un cop en aquest punt passem pel camí que hi ha just entre l’església i la masia, i seguim pocs metres fins a un encreuament de camis. Arribats a aquest punt he d’explicar que nosaltres vam anar dos cops al mateix punt i el mateix dia… per què? Doncs perquè com es veu en les fotos s’acostava tempesta, així tot i la meva tossuderia vam marxar fins al Pont de Santa Maria de Merlès a l’espera de què és quedes en no res i poguéssim tornar. I això per què ho explico? Doncs perquè hi ha dos camins per arribar a la Cadira d’en Galceran. Tornem on érem… hem passat per la masia i som a l’encreuament de camis, el primer cop vam fer la ruta llarga… seguim uns 200 m i seguim pel camí de l’esquerra. Continuem fins al final i ens enfilem muntanya amunt tot seguin els corriols. Un cop a dalt ens trobem amb una gran pedra i on hem de buscar el camí que hi ha cap a la dreta. Un camí per dins els arbres que ens portarà fins a la Cadira d’en Galceran. Primera parada.
Jo us aconsello fer la ruta «curta», hi ha una vista maca però no és necessari el tros de pujada si es va amb nens o persones grans, és més fàcil com vam fer el segon cop. … hem passat per la masia i som a l’encreuament de camis, seguim pel camí a l’esquerra seguint el PR C-44. Passat uns 500 m a la dreta entremig dels arbres trobem la Cadira d’en Galceran. Molt més senzill, oi?
La cadira d’en Galceran deu al seu nom a Josep Galceran i Escrigues, un general carlí fill de Prats de Lluçanès. Es diu que des d’aquest lloc estratègic el general podia observar el moviment de les seves tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlès. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V. Fou ferit mentre dirigia les operacions de les tropes assegut a la roca. La seva revolta va ser sufocada per Manuel de Llauder i de Camín i Galceran va fugir a França.
Seguim el camí! Tornem a PR C-44 i seguim fins a arribar a un desviament, amb els senyals de camí PR ens indica la ruta per arribar al Roc Fodarat, el lloc d’encanteris de la Bruixa Napa. Seguim 1 km aproximadament i ja hem arribat.
Arribem per la part de darrere. Durant una estona ens pensàvem que l’havíem deixat enrere, ja que veiem diferents pedres amb forats i anàvem una mica despistats. Però des del camí es veu un codi QR just al costat de la pedra, i ens va ser fàcil de reconèixer.
Durant molts anys la Napa de Prats de Lluçanès ha estat considerada l’última bruixa de Catalunya; els processos de bruixeria, però, van passar un segle i mig abans de la mort de la Napa. Era una dona vella i d’aspecte malgirbat. Segons es diu, en aquesta roca hi cremava herbes i hi preparava els seus encanteris. També hi criava d’amagat les gallines que, pel que sembla, robava als seus veïns. Segons les enraonies de la gent, la dona aportava els nens a casa seva i després es passava llargues estones pentinant-los. Al cap del temps tots aquests nens acabaven morts. La crònica d’un mossèn de Prats diu que llençat a un femer van trobar-hi el cos mutilat d’una nena de quatre anys. Per aquests fets va ser condemnada i penjada a la forca el 8 de gener de 1767.
Continuem el camí fins a arribar un altre cop al camí PR C-44. Seguim pel camí, passarem per sota un dipòsit d’aigua, i sense deixar-lo tornarem a l’encreuament que hem agafat per arribar al Roc Fodarat. A partir d’aquest punt només hem de desfer el camí que hem fet per arribar fins aquí.
Fotos: Laura Castilla
nar-hi nant 
Un comentario sobre “Ruta de les bruixes del Lluçanès”